VUITENA PART
AUGUST



Pàgina 335

 

«Tocaràs el cel.
Vola… Criatura preciosa.

 

EURYTHMICS, «Beautiful Child»»

Something that I said
Made you wear a frown
The way you hang your head
Has made the tears come down
But don’t you wear a sigh
My beautiful child
You know it doesn’t burn
When you touch the sun
So don’t be concerned
My golden one
You’re gonna reach the sky
Fly …
beautiful child
There is no other place
The human race
Is running out of space
There is no better love
And human love
Is what it takes
And I’ll be at your side
When you’re falling down
You’ll be feeling fine
When you hit the ground
So don’t slip away
Stay …
Beautiful child

 

Traducció

Una cosa que he dit
t’ha fet arrufar el nas
La forma en què alces el teu cap
Ha fet saltar les llàgrimes
Però no sospiris
El meu nen bonic
Tu saps que no crema
Quan toques el sol
Així que no et preocupis
El meu daurat
Tocaràs el cel
Volaràs …
criatura preciosa
No hi ha cap altre lloc
La raça humana
S’està quedant sense espai
No hi ha millor amor
I l’amor humà
És el que es necessita
I estaré al teu costat
Quan caiguis
Et sentiràs bé
En arribar a terra
Així que no t’escapis
Bella criatura

Pàgina 340

 

«Fer la bossa»

Quan es va d’acampada cal preparar bé la bossa i vigilar que ens enduem tot el que ens caldrà. L’Auggie és la primera vegada que hi va i, per tant està neguitós de no deixar-se res.
La seva mare l’ajuda i li posa un impermeable amb caputxa.

Per què és tant important l’impermeable amb caputxa per l’Auggie?
Pàgina 343

Auggie llegeix The lion, the witch and the wardrobe. En català El lleó, la bruixa i l’armari (Destino Infantil & Juvenil, 2005) i en castellà El león, la bruja y el armario (Destino, 2005).
És el més conegut de la sèrie de 7 llibres que conformen Les Cròniques de Nàrnia de l’irlandès Clive Staples Lewis.

 

 

 

 

 

 

 
Pàgina 347
 

«Però no eren uns boscos com els que hi ha al Central Park.»

 

Els boscos de la Reserva Natural Broarwood no són com els boscos del Central Park. El Central Park es un parc públic de 843 acres a Manhattan, Nueva York. Vet aquí la diferència entre els dos boscos.

 

Central Park

Broarwood

 
 

Pàgina 347

 

«Hi ha alguns jocs “moderns” com ara el Pac-Man i el Missile Command.»

 

 

 

Pàgina 351

 

«Em va fer pensar en aquella escena d’Encontres a la tercera fase que aterra una nau alienígena i mentrestant van tocant aquella musiqueta que fa na-na-ni-no-nà.»

 

 
 

Pàgina 353

 

«La pel·lícula que presentem avui és… Somriures i llàgrimes

Pel·lícula musical dirigida per Robert Wise, estrenada el 1965 i protagonitzada per Julie Andrews i Christopher Plummer. Es una de les grans pel·lícules musicals de tots els temps. Narra la història de Maria, una jove novícia d’un convent a Àustria que sent gran passió per la música, que decideix conèixer el món real abans de prendre els hàbits i exerceix d’institutriu dels set fills del capità Von Trapp.
 
 
 
 
 
 

Pàgina 354

 

“Rolf i la filla gran canten You are isxteen, going on seventeen.”

 

 

 

Pàgina 358

 

«No sabia que feien El senyor dels anells, aquesta nit! -va dir-. Ei, tios, mireu, és el Gòl·lum!»

 

El Senyor dels Anells és una novel·la de fantasia escrita per John R.R. Tolkien, després d’haver triomfat amb El Hòbbit. Es tracta d’una trilogia publicada als anys 50. Consta de La Germandat de l’Anell, Les Dues Torres i El Retorn del Rei
Se n’han fet dues adaptacions al cinema, la més reeixida és la trilogia de Peter Jackson (2001-2003), doblada al català.
Tolkien crea una mitologia a l’entorn de l’anomenada Terra Mitjana, on els pobles lliures composats per humans, elfs i nans, ajudats pels hòbbits, lliuren una batalla titànica contra les forces del Mal liderades per en Sàuron, que vol aconseguir el malèfic Anell de Poder que li fou arrabassat i dur la destrucció i la mort a tota la Terra Mitjana.

 

El Gòl·lum es un personatge de ficció creat per JRR Tolkien, que apareix tant en El Hòbbit com a El Senyor dels Anells.

 

«-Què dius, tio, és Àlien!»

 

Alien es una pel·lícula de ciència ficció i terror dirigida el 1979 per Ridley Scott. «Alien» fa referència a l’antagonista de la pel·lícula: una criatura extraterrestre, agressiva, que assetja i mata la tripulació d’una nau espacial.

 

Pàgina 366

 

«Quan vam ser més a prop de la pantalla vaig sentir que cantaven aquella cançó d’un pastor solitari que va per la muntanya i ens va arribar l’olor dels núvols de sucre d’una de les parades que hi havia a tocar dels venedors de menjar ambulants. Hi havia moltíssims nens pul·lulant, per tota aquella zona, així que per passar pel mig em vaig tapar amb la mica de caputxa que encara em quedava, vaig acotar el cap i em vaig posar les mans a les butxaques.»

 

La cançó a la que es refereix és The lonely goatherd:

 

 

Pàgina 366
 

«Era com si tingués la meva pròpia guàrdia imperial.»

 

Una altra referencia a Star Wars. En aquest cas se sent custodiat per una mena de guarda reial, uns cavallers vestits de vermell.

 

 

Pàgina 386

 

«Vam trobar això escrit a la pissarra del senyor Browne:»

 

PRECEPTE DE JUNY DEL SENYOR BROWNE:

TU SEGUEIX EL DIA I INTENTA TOCAR EL SOL!
(The Polyphonic Spree)

 

 

 

The Polyphonic Spree és una coral sinfónica de pop i de rock de Dallas, Texas, que es va formar el 2000. La frase està extreta d’un verset de la cançó «Light and Day».

 

 

Pàgina 390

 

«–A veure –vaig dir acariciant-me la barbeta–. Em sembla que voldré la nova Xbox que sortirà el mes que ve. I un cotxe per mi sol d’aquí a sis anys, és clar. Un Porsche vermell no estaria malament…»

 


Pàgina 391

 

«–«Sóc el paio més lleig de tot el Lower East Side, però tinc carro i tu vols anar a fer un tomb. Anar a fer un tomb. Anar a fer un toooooooooooomb.»»

 

Lletra de la cançó The Luckiest Guy on the Lower East Side, de The Magnetic Fields. El grup treu el seu nom d’una novel·la de Breton i Soupault – Les champs magnetiques, 1919- una obra escrita amb el procediment de l’escriptura automàtica i que es pot considerar com l’inici del moviment surrealista.

 

 

 

 

Pàgina 394
 

«El programa de graduació»
El programa de graduació consta de tres cançons.

Una ja s’ha mencionat anteriorment (Light and Day), una cançó tradicional.

La segona és el Cànon in D, de Johann Christoph Pachelbel, 1653- 1706. Destacat organista, clavecinista i compositor, Johann Pachelbel és un dels músics més importants de la generació anterior a Johann Sebastian Bach. Entre les seves nombroses composicions cal esmentar el seu cèlebre Cànon en Re major, escrit per a tres violins i baix continu.

 

 

 

El Cànon és molt conegut per la progressió harmònica dels instruments de corda, que l’han convertit en una de les peces més reutilitzades en la música popular contemporània.

 

La tercera és una de les preferides de l’Augie: Under Pressure de Queen y David Bowie.
Under Pressure és una cançó registrada per Queen i David Bowie, el 1981. La cançó va aconseguir el número 1 al Regne Unit. La cançó va ser tocada en viu en tots els concerts de Queen entre 1982-1986. Està gravada en els àlbums en viu Queen Rock Montreal i la Reina d’Anglaterra a Wembley.

 

 

 

 

Pàgina 399

 

«Hi ha un llibre de J. M. Barrie que té una frase preciosa. No, no és Peter Pan, i no us penso demanar que aplaudiu si creieu en els contes de fades…
Aquí va tornar a riure tothom.
–En un altre llibre seu que es titula L’ocellet blanc, J. M. Barrie escriu:(…)»Hauríem d’instaurar una nova norma de vida que digués que hem
d’intentar sempre ser una mica més considerats del que cal?»

 

Aquesta és la primera cita del discurs del Sr. Culet. Sir James Matthew Barrie OM (9 de maig de 1860 – 19 de juny de 1937), més conegut com J. M. Barrie, va ser un novel·lista i dramaturg escocès. És especialment famós per haver creat el personatge de Peter Pan. L’ocellet blanc és un llibre escrit el 1901, i és el primer llibre en el que apareix el personatge de Peter Pan.

 

 

 
 
 
 
 

Pàgina 400
 

«Ah, és aquí. Sota l’ull del rellotge, de Christopher Nolan, el protagonista és un jove que ha de fer fornt a tot un seguit de reptes extraordinaris.»

 

La segona cita del discurs del Sr. Culet és de Sota l’ull del rellotge (Under the Eye of the Clock) de Christopher Nolan (1965-2009), autor irlandès que, malgrat que estava gairebé totalment immobilitzat per una paràlisi cerebral, va escriure obres que li van reportar premis i fama internacional. Nolan va guanyar el premi literari britànic Whitbread el 1988 amb només 21 anys per la seva autobiografia, el mencionat Under the eye of the clock, no traduïda ni en català ni en castellà. Va morir als 43 anys.
Nolan va escriure algunes de les seves millors obres en els seus anys de joventut. Va ser precisament en aquesta autobiografia en la qual va reflectir els seus anys a l’escola a Dublín, on va compartir classes amb Bono, el cantant del grup irlandès U2, que li va dedicar la cançó Miracle drug.

 

 

 

Miracle Drug

I want to trip inside your head
Spend the day there…
To hear the things you haven’t said
And see what you might see
I want to hear you when you call
Do you feel anything at all?
I want to see your thoughts take shape
And walk right out
Freedom has a scent
Like the top of a new born baby’s head
The songs are in your eyes
I see them when you smile
I’ve had enough I’m not giving up
On a miracle drug
Of science and the human heart
There is no limit
There is no failure here sweetheart
Just when you quit…
I am you and you are mine
Love makes nonsense of space
And time… will disappear
Love and logic keep us clear
Reason is on our side, love…
The songs are in your eyes
I see them when you smile
I’ve had enough of romantic love
I’d give it up, yeah, I’d give it up
For a miracle, a miracle drug,
a miracle drug
God I need your help tonight
Beneath the noise
Below the din
I hear a voice
It’s whispering
In science and in medicine
“I was a stranger
You took me in”
The songs are in your eyes
I see them when you smile
I’ve had enough of romantic love
I’d give it up, yeah, I’d give it up
For a miracle, miracle drug
Miracle, miracle drug

Traducció

 

Droga Miraculosa

 

Vull viatjar dins de la teva ment
Passar el dia allà …
Per escoltar les coses que no has dit
I veure el que podries veure
Vull escoltar quan flames
És que sents alguna cosa?
Vull veure com prenen forma teus pensaments
I veure’ls sortir
La llibertat té una aroma
Com el cap d’un nadó acabat de néixer
Les cançons estan en els teus ulls
Les veig quan somrius
He vist suficient però no em donaré per vençut
Amb aquesta droga miraculosa
No hi ha límit
A la ciència i el cor humà
No hi ha fracàs dolçor
Només quan renúncies
Jo sóc el teu i tu ets meva
L’amor converteix l’espai en ximpleries
I el temps… desapareixerà
L’amor i la lògica ens allunyen
La raó està del nostre costat, amor …
Les cançons estan en els teus ulls
Les veig quan somrius
Ja he tingut prou d’amor romàntic
He renunciat a això, sí, he renunciat a això
Per una miraculosa, una droga miraculosa
Déu, necessito la teva ajuda aquesta nit
Sota el soroll
Sota l’estrèpit
Escolto una veu
Que xiuxiueja
En la ciència i la medicina
«Jo era un estrany
Tu em vas rebre «
Les cançons estan en els teus ulls
Les veig quan somrius
Ja he tingut prou d’amor romàntic
He renunciat a això, sí, he renunciat a això
Per una miraculosa, una droga miraculosa

Pàgina 405

 

««La grandesa», va escriure Beecher, «no consisteix a ser fort, sinó a usar bé la força… El més gran de tots és aquell que aconsegueix arribar a més cors amb la seva força.»»

 

Harriet Elizabeth Beecher Stowe, nascuda Harriet Elizabeth Beecher (Litchfield, Connecticut, 14 de juny de 1811 – Hartford (Connecticut), 1 de juliol de 1896) va ser una abolicionista i autora de més de 10 llibres, sent el més famós Uncle Tom’s Cabin (La Cabana de l’Oncle Tom), en la qual narra la història de la vida en l’esclavitud i que va ser publicada inicialment en forma d’episodis serials de 1851 a 1852

 

 
 
 
 

Pàgina 410

 

«Tots allà com una pinya mentre els pares ens feien fotos sense parar com si estiguéssim a la catifa vermella.»

 

La catifa vermella s’usa en situacions solemnes per emfatitzar una cerimònia. Es per a gent i moments importants, ja siguin els caps d’estat o els actors que van als premis dels oscars.

 


Pàgina 411

 

«La música aquella tan heroica de Star Wars ressonant-me dins del cap.»