Pàgina 111

 

«Molt per sobre del món
el planeta Terra es veu trist,
i jo no hi puc fer res.
DAVID BOWIE, «Space Oddity»»

 

Fragment de la lletra de la cançó Space Oddity, de David Bowie.

 

La cançó parla sobre un astronauta que opta per romandre a l’espai exterior en lloc de retornar a casa, que és una cosa que de vegades li passa a la Via. El personatge es debat entre la seva pròpia versió de tornar a la Terra, que és el món de Auggie, i la llibertat de l’espai, que és el món de fora, lluny del que Auggie representa.

 

“El planeta Terra és trist i no hi ha res que jo pugui fer.”

 

No hi ha res que pugui fer respecte a l’Auggie, i ella l’adora. Però una part d’ella vol ser lliure per començar una vida que no estigui definida per ell.
La cançó Space Oddity (Raresa Espacial), publicada el 1969, és una narració poderosa, on ressona la pel·lícula de Stanley Kubrick: 2001, una odissea espacial. La similitud en els títols suggereix que aquesta pel·lícula es trobava en la ment de David Bowie quan la va compondre.
El principal personatge de la cançó (igual que a la pel·lícula) es diu David Bowman.

Aquesta és la cançó que l’Auggie i la Miranda cantaven junts quan ell era petit.

 

Space Oddity – Artista: David Bowie

 

 

 

 

 

Via confirma que diu que de vegades sent que la gent li diu ET a Auggie. Hi ha una escena a la pel·lícula ET, on es l’extraterrestre es vesteix de gala per una festa i Via diu que Auggie és la imatge d’ET en aquesta escena.

 

 

Pàgina 128

 

«Parlava amb ell d’Avatar, o de Star Wars, o de Bone, o de qualsevol cosa que sabés que li agradava.»

 

 

 

Pàgina 129

 

«Pentinat estil Bob.»

 

El bob és un tall de cabell de dona recte que fa una mitja melena des de la mandíbula al coll. Sol portar serrell i es conegut també com a “¾” por que representa tres quartes parts del que seria un cabell llarg. Es un pentinat juvenil i un xic extremat.

 

 

 

Pàgina 135

 

«Guerra i pau»

 

Via llegeix la novel·la Guerra i Pau, escrita per l’escriptor rus Lleó Tolstoi el 1869. És una novel·la llarga i de certa complexitat.

 

Lev Tolstoi (1828 – 1910) va escriure Guerra i pau quan estava convalescent d’una caiguda de cavall que va patir durant una cacera. És una de les obres més importants de la literatura russa i universal. Tolstoi hi explica les vicissituds de diferents personatges al llarg d’uns cinquanta anys de la història de Rússia, des de les guerres napoleòniques fins a la segona meitat del segle XIX. És una magnífica història d’amor.

 

Pàgina 142

 

«La Universitat de Brown»

És on es van conèixer els pares de Via i Auggie. La Universitat de Brown (en anglès: Brown University), és una universitat privada nord-americana, localitzada a Providence, a l’estat de Rhode Island. Brown té una població estudiantil de 5.701 estudiants de llicenciatura (primer cicle) i uns 1.894 a nivell postgrau (segon i tercer cicle).

 

Pàgina 143

 

«Tipus desconegut de disostosi mandibulofacial causada per una mutació en el gen TCOF1, que es troba en el cromosoma 5, complicada per una característica de la microsomia hemifacial spectum OAV.»

 

La disostosis mandibulofacial és una patología que consisteix en un desenvolupament anormal de la mandíbula inferior del rostre a causa d’una mutació d’un gen del cromosoma 5, que té a veure amb el desenvolupament facial. Es manifesta amb un paladar obert, absència de pavellons auriculars, malformacions en pòmuls i mandíbules, inclinació dels ulls cap avall per escàs desenvolupament de l’estructura òssia subjacent, absència de pestanyes, mandíbula petita, orelles mal.

La microsomia hemifacial és un trastorn en el qual el teixit de la cara no es desenvolupa completament, especialment a les regions auditiva (l’oïda), oral (de la boca) i mandibular (dels maxil·lars). Aquest trastorn implica una deformitat que varia en gran mesura segons la gravetat del trastorn. En general, la microsomia hemifacial es pot presenta esporàdicament, però en algunes famílies és hereditària.

 

Pàgina 145

 

«No sé quants metges s’han dedicat a fer quadres com si juguessin al tres en ratlla durant tots aquests anys.»

El quadre de Punnett és un esquema s’empra per calcular fàcilment les proporcions dels diferents genotips i fenotips. Els quadres de Punnett s’usen per determinar els gens recessius i dominants, les probabilitats i l’atzar. Poden intentar predir les probabilitats, no garantir-les.

 

Pàgina 150

 

«Al cap d’una estona a la mare se li va acudir que podíem mirar juntes El fantasma i la senyora Muir.»

 

El fantasma y la señora Muir (The Ghost and Mrs. Muir, 1947), és una pel·lícula dirigida por Joseph L. Mankiewicz adaptació d’ una novel.la de R. A. Dick. Protagonitzada per Gene Tierney (señora Muir) i Rex Harrison (capitán Gregg).
Sinopsis

A principis del segle XX, una jove vídua, Lucy Muir, decideix mudar-se amb la seva filla petita a una casa vora el mar de la que corre el rumor que està habitada per l’esperit d’un antic capità de vaixell ja mort, Gregg. Aquest intenta espantar al principi, però al no aconseguir-ho, discuteixen i es van fent amics malgrat les seves caràcters completament oposats. D’altra banda, el nuvi de la jove vídua irromp en aquesta estranya relació i el fantasma l’abandona sense dir-li res perquè pugui seguir una nova i veritable vida; Lucy s’assabenta que ell ja està casat i es queda soltera fins a la seva vellesa; Lucy, en morir, en l’escena més romàntica de totes, és recollida pel capità, que estén els seus braços per acompanyar-la a l’altra vida.

 

Tràiler: