Pàgina 249

«De vegades crec que tinc el cap tan gros
perquè el tinc ple de somnis.

Ho diu John Merrick a L’home elefant,
de BERNARD POMERANCE»

La part de Justin es presenta amb una cita de L’home elefant, una obra escrita per Bernard Pomerance el 1979, i que es basa en la vida de Joseph Merrick, que havia descrit Frederick Treves. Es va estrenar a Londres i a Nova York.
Sobre la vida de Joseph Merrick se n’ha fet un musical anomenat «The Elephant Man», guardonat amb un premi Tony i protagonitzat per David Bowie l’any 1979 .

 

 

Joseph Carey Merrick va néixer el 1862 i va morir el 1890. Va néixer amb greus deformitats produïdes pel síndrome de Proteus. Per la seva raresa va ser exhibit en circs com a “curiositat” sota el reclam de “l’Home elefant”.
El cineasta David Lynch, el 1980, en va fer una pel·lícula basada en l’obra The Elephant Man and Other Reminiscences, de Sir Frederick Treves, i en l’estudi de l’antropòleg Ashley Montagu: The Elephant Man, a Study in Human Dignity.
Tràiler
http://www.youtube.com/watch?v=FsZUr5QIR24
http://www.youtube.com/watch?v=F2JzaqzrtbI
Reproduïm un poema de Joseph Merrick que s’ha conservat:

És cert que la meva forma és molt estranya,
però culpar-me d’això és culpar a Déu;
si jo pogués crear-me a mi mateix de nou
em faria de tal manera que t’agradés a tu.
Si jo fos tan alt
que pogués tocar el pol
o abastar l’oceà amb els meus braços,
demanaria que se’m mesurés per la meva ànima,
doncs la veritable mesura de l’home és la seva ment.

 

Informació sobre el cas: http://axxon.com.ar/rev/145/c-145Divulgacion.htm

Pàgina 256

«Folk apalatxe»

 

La música Apalatxe és tradicional de la regió dels Apalatxes a l’est dels Estats Units. Té influències de les balades angleses, de la música irlandesa i l’escocesa, així com dels himnes afroamericans i del blues. Ha influït en músics com ara Bob Dylan, Bruce Springsteen i altres.
 

Pàgina 256

 

«Vaig canviar el violí barroc per un Hardanger»
Un violí barroc és un instrument de corda que va sorgir a Itàlia durant la primera meitat del segle XVI, indispensable per interpretar la música creada a Europa i Amèrica dels segles XVII i XVIII.

 

Un violí de Hardanger és instrument tradicional utilitzat originalment per la música de Noruega. Acompanya les músiques rurals a les Reunions festives o les danses de parella.

Al final de la quarta part, Justin diu a Auggie i Jack que és el violinista d’una banda de zydeco. Ara, a l’indici de la cinquena part, Justin menciona altra vegada el zydeco.

Per mirar i escoltar:

 

 

 

Pàgina 259
«Aquest any per la funció de primavera farem una obra de teatre que es titula La nostra ciutat.»
La nostra ciutat és una obra en tres actes del dramaturg americà Thornton Wilder. En ella es descriu la vida corrent d’un poble al segle XX, en una obra que gairebé no té acció. Thornton Wilder representa al teatre de forta crítica social que va tenir lloc durant la dècada de 1930.

 

Pàgina 264

 

«Em recorda els pillets que surten a les pel·lícules en blanc i negre. Només li falten la gorra de venedor de diaris i els bombatxos.»

 

 

Pàgina 268

 

«Començo a tocar «soldier’s joy» amb el violí.»

 

Quan Justin assaja l’obra de vegades s’oblida del paper. Aleshores amb el seu violí toca la cançó L’alegria del soldat, que el relaxa i li proporciona uns segons per recordar les frases
L’alegria del soldat és una de les cançons més antigues i més coneguda en el món de parla anglesa. La cançó és del segle XVIII i apareix a quasi tots els manuals de violí.

Així sona el violí:

 

 

 

Pàgina 274

 

“Aquesta nit no puc dormir, no paren de venir-me pensaments al cap i no els puc fer fora, frases dels meus monòlegs, elements de la taula periòdica que se suposa que haig de memoritzar.»